Pere Gómez

ERC-Olot

Pere Gómez

Viure amb una estrella


Més lectures estiuenques... Bé, en aquest cas, potser massa dramàtiques per emprendre-les un estiu, però com que van de l’Holocaust, sempre va bé tenir-ho present.
No és debades que des de la segona meitat del segle passat, molts escriptors han ficcionat sobre el tema: és important que no ens acabi passant per alt, que el temps no n’esborri el record. I no només per fer front als negacionistes, sinó per evidenciar com, al llarg de la història, nacionalismes, radicalismes, totalitarismes, i molts ismes d’aquest estil han acabat provocant tragèdies irreparables. Les societats humanes ho hem de tenir present si és que volem persistir en aquesta lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat de les persones.
Sempre que puc, però, prefereixo les històries d’aquests que han viscut la tragèdia de primera mà. Pel que fa a l’Holocaust, no podem deixar mai de banda els clàssics: el Diari de l’Anna Frank i el Si això és un home, de Primo Levi. En la nostra literatura també tenim el cas del K. L. Reich, del Joaquim Amat-Piniella. Malauradament, tot i els esforços, el centenari del seu naixement va ser eclipsat pel de Salvador Espriu; però és que el 1913 van néixer una colla de bons escriptors. Caldrà buscar-hi nous motius per recordar-lo: potser una pel·lícula?
Vam tenir la sort de començar el segle amb les traduccions d’un escriptor hongarès que ens havia passat desapercebut i que també va viure els efectes del nazisme al seu país, Imre Kertész. Recordo haver gaudit consecutivament de Sense destí i Fiasco. Sembla mentida, però sovint ens limitem a abominar del nazisme i del feixisme i no acabem d’estudiar de quina manera tot plegat va ser possible. Amb les novel·les de Kertész podem veure que tot plegat és molt més fàcil del que semblaria. En cap moment, no podem abaixar la guàrdia; però, anem amb compte, perquè sense que vulguem segons quines actituds acaben promovent més l’odi i el racisme. Kertész va acabar rebent el premi Nobel.
Escric tot aquest introit perquè m’han caigut a les mans les dues novel·les que últimament s’han traduït a la nostra llengua de l’escriptor txec Jiří Weil. Va viure l’ocupació nazi i va sobreviure la persecució de la població jueva perquè es va amagar de la crida rebuda fingint la seva pròpia mort. Mendelssohn és a la teulada presenta un retrat calidoscopi de la vida a Praga durant l’ocupació: a partir de l’anècdota inicial d’haver d’enretirar l’estàtua de Mendelssohn de la teulada del teatre perquè era jueu, van circulant diversos personatges que presenten una societat consumida, despersonalitzada, aïllada i perseguida. Una novel·la coral, tràgica i desconcertant, que acaba portant allà a on ens porta aquest món de destrucció: el no-res.
Més unitària és Viure amb una estrella. El seu protagonista, Josef Roubicek, malviu a la Praga ocupada pels nazis. Amb molts elements autobiogràfics, acabarem entenent l’absurditat i la despersonalització de tot plegat i, sobretot, com va ser possible que el món, durant aquell lustre tràgic, pogués arribar on va acabar arribant.
Tràgiques lectures d’estiu, però una lliçó vital imprescindible per anar ben preparats per sobreviure decentment en aquesta vall de llàgrimes i poder somiant en un futur millor.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament