Pere Gómez

ERC-Olot

Pere Gómez
  • Un nou acord per la llengua

    Un acord social per la llengua Pot ser una anècdota irrellevant i jocosa (de fet, va de futbol...), però em sembla significativa per situar l’estat de la qüestió. L’anècdota té l’aparença d’acudit, però és real: som en una roda de premsa d’un futbolista de primera divisió que fa més de tres anys que viu en terres del domini lingüístic català, és un brasiler poliglota (en aquest cas, l’equip en què juga és irrellevant: malauradament, això pot passar arreu); el seu equip acaba d’empatar el partit amb un gol en el temps de descompte: Periodista: Gol “in extremis”.

  • El Ple d'en Cisquet

    Ple de maig intens. Amb moltes mocions i fins i tot una declaració unànime de rebuig a la sentència de “la Manada”: com a societat, tenim un greu problema i ens hi hem de posar tots des de la mateixa base del sistema i fins a l’últim graó; des dels pares i els educadors de totes les etapes fins a la política i l’ordenament judicial. No pot ser que tolerem actituds com aquesta i, per descomptat, sentències més o menys exculpatòries. Tenim molt de camí per recórrer i ens hi hem de posar ara mateix.

  • Abril, plaça de l'U d'octubre de 2017

    Pocs temes rellevants en aquest ple del mes d’abril de l’Ajuntament d’Olot. De fet, es va fer en horari poc habitual de tarda perquè els regidors poguessin assistir a la inauguració del Sismògraf. Més d’un deuria pensar que, per la pasta que ens costa, com a mínim sortim a les fotos! De totes maneres, ja està bé que un esdeveniment cultural tingui prou relleu com per canviar l’horari del Ple. Ara: si s’hagués previst convenientment, el més fàcil hauria estat que no coincidissin d’horari, no? Un altre dia ens hauran d’explicar l’entorn escollit per la presentació.

  • Ple de març: Malagrida i Solpersteine

    Comença la primavera, potser la #primaveracatalana, potser aconseguirem la llibertat. El Ple de l’Ajuntament d’Olot, però, segueix avançant amb temes de poc relleu. L’equip de govern de CiU (ara pdecat-dc) lamenta haver expulsat el PSC i quedar-se en minoria, almenys això sembla per algunes sortides de to de l’alcalde: encara no han après a governar en minoria, encara no han entès que els temes que porten al Ple s’han de pactar prèviament amb altres grups del consistori. Suposo que ho acabaran entenent.

  • Ple de febrer, referèndum

    Aquesta vegada vam tenir un Ple molt interessant, amb diversos temes que van generar prou debat i alguna moció que es va aprovar contra el parer de l’equip de govern. De vegades, va semblar que l’ambient es tensava en excés... És el meu parer d’exregidor, però em sembla que l’equip de govern encara no ha paït que ara està en minoria i que, sense el suport del PSC, si vol aprovar els temes que presenten al Ple sense problemes, abans els haurà de pactar amb algú altre. No sé si ho sabran fer.

  • 1,9 milions

    El primer Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de gener va ser el més plàcid de tot el mandat. Potser per primera vegada no va arribar a les dues hores de durada. Cap tema especialment interessant, llevat de la renúncia per motius personals del regidor de la CUP, Lluís Rubió. Ha estat un gran regidor. Li agraïm la feina de tots aquests anys. Personalment, només em va interessar ell debat sobre l’alberg i la residència d’estudiants per al Barri Vell. Sí, finalment! Des d’ERC-Olot ens hi podem posar totes les medalles perquè, des que jo vaig començar a ser regidor del consistori hem estat fent propostes i llençant idees sobre aquest tema, especialment vinculades a l’espai de l’hospital (fins i tot ho dèiem abans d’acabar-se de construir l’hospital nou).

  • Seguim!

    Evidentment, el Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de desembre va passar completament desapercebut en unes setmanes marcades per l’aplicació il·legítima (i està per veure si il·legal) de l’article 155 de la Constitució espanyola, per l’empresonament de mig govern (més el presidents de l’ANC i d’Òmnium) i l’exili de la resta, i per la convocatòria a corre-cuita d’eleccions al Parlament, que va suposar que el Ple es canviés excepcionalment a dimarts perquè les eleccions, també excepcionalment, van ser dijous.

  • Dignitat. Carta oberta a l'Oriol

    Dignitat. Carta oberta a l’Oriol A l’Oriol Junqueras, vicepresident del govern legítim i candidat per ERC a les properes eleccions, injustament privat de llibertat en una presó castellana Oriol, Gairebé fa dos mesos que estàs injustament empresonat. El govern de Madrid, aprofitant la seva mà a la cúria judicial, ha decidit que, després d’ocupar il·legalment les nostres institucions, et volien mantenir tancat perquè no poguessis participar en la campanya electoral; escapçar l’independentisme i el partit, com ha dit la vicepresidenta del govern espanyol.

  • Novembre negre i d'esperança

    El mes passat tancàvem un Ple gloriós que anticipava la proclamació de la República Catalana després d’haver preservat la democràcia amb tot el poble defensant el referèndum de l’1 d’octubre malgrat l’actuació violenta de la policia espanyola. Un mes només, però el panorama ens ha canviat radicalment. Em permetreu, doncs, una altra vegada que deixi una mica de banda la crònica del Ple de l’Ajuntament d’Olot i faci un petit apunt sobre l’actualitat política del país. De fet, el Ple va estar marcat pels greus esdeveniments històrics que ha patit el nostre país i els seus ciutadans en aquests darrers dies: proclamació de la República Catalana seguint el mandat democràtic del poble, empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (els presidents de l’ANC i d’Òmnium: ni la dictadura franquista ho havia fet), empresonament del vicepresident Oriol Junqueres i una part dels consellers del Governs, exili del president Puigdemont i de la resta del Govern, i aplicació il·legítima i il·legal de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

  • El Ple de la República

    L’hora és greu I gloriosa… Em permetreu que tracti la política nacional, en comptes de comentar el Ple de l’Ajuntament d’Olot d’aquest 26 d’octubre en què s’ha aprovat un 5% d’increment de l’IBI (un 5% que, com ha dit la portaveu d’ERC, l’Anna Barnadas, s’ha de sumar a l’increment del 4% de fa tres exercicis i al qual, òbviament, ens hi hem oposat radicalment) i en què, malgrat tot, ERC ha reiterat l’oferta de fer un front comú de partits independentistes per defensar la República que està a punt de néixer… L’hora és greu i gloriosa.

  • 1-O, no tinc por!

    Ple del mes de setembre a l’Ajuntament d’Olot. Com sempre, molts aspectes interessants per decidir sobre la vida ciutadana, però la majoria absoluta del PDECAT-PSC passa el corró i els grups de l’oposició no tenim gaire res a dir. De totes maneres, avui era un Ple especial: el Ple que anuncia la llibertat del nostre poble. I, entre els diversos aspectes que hi vam tractar, destacava la moció del grup d’ERC (presentada conjuntament amb tots els altres grups llevat del PSC, al govern municipal) en defensa de l’actuació del nostre alcalde, l’alcalde d’Olot, en Mia Corominas, i pel rebuig a les actuacions policials que van portar a molts alts càrrecs del nostre govern als calabossos judicials.

  • Agost, dol i esperança

    L’últim dia de mes, fèiem el Ple d’agost de l’Ajuntament d’Olot. Normalment, aprofitant les vacances dels treballadors, la tradició era que el mes d’agost, si no era imprescindible, no es feia Ple. Últimament, però, l’escrupolositat del sistema gairebé obliga a fer-ho. En fi, segurament gràcies a això hem tingut un Ple bastant més breu de l’habitual i amb un ordre del dia bastant més curt. Tot i que algun tema va generar una certa polèmica, avui només vull referir-me a allò que ha marcat la societat catalana les últimes setmanes.

  • Viure amb una estrella

    Més lectures estiuenques... Bé, en aquest cas, potser massa dramàtiques per emprendre-les un estiu, però com que van de l’Holocaust, sempre va bé tenir-ho present. No és debades que des de la segona meitat del segle passat, molts escriptors han ficcionat sobre el tema: és important que no ens acabi passant per alt, que el temps no n’esborri el record. I no només per fer front als negacionistes, sinó per evidenciar com, al llarg de la història, nacionalismes, radicalismes, totalitarismes, i molts ismes d’aquest estil han acabat provocant tragèdies irreparables.

  • Cal un inventari d'habitatges

    Per ser un Ple de juliol, va ser prou atapeït i vam tornar a superar les tres hores i mitja. Hi havia diversos temes interessants com la compra o expropiació de diversos terrenys, però jo voldria destacar especialment un parell de qüestions i, especialment, la moció que vam presentar el grup municipal d’ERC. Finalment, es va poder adjudicar la concessió de la cafeteria de Sant Francesc. És un tema interessant perquè pot donar servei als olotins que hi pugen habitualment. Ho tenen difícil, però esperem que se’n surtin.

  • En Manel ja és regidor

    Dijous passat, Ple de l’Ajuntament d’Olot. Després de 10 anys, puc tornar a veure’l des de la perspectiva del públic. I no se m’ha fet estrany: segueixo pensant que la política l’hem de fer entre tots i que el període com a regidor sempre ha de ser transitori. Tot va bé, doncs. A més, dijous vaig tenir la satisfacció que un company com en Manel Mitjà, que sempre ha estat donant el suport que ha calgut, a les verdes i a les madures, finalment ha pres l’acta de regidor que mereixia per la seva trajectòria a ERC.