Pere Gómez

ERC-Olot

Pere Gómez
  • El Ple de la República

    L’hora és greu I gloriosa… Em permetreu que tracti la política nacional, en comptes de comentar el Ple de l’Ajuntament d’Olot d’aquest 26 d’octubre en què s’ha aprovat un 5% d’increment de l’IBI (un 5% que, com ha dit la portaveu d’ERC, l’Anna Barnadas, s’ha de sumar a l’increment del 4% de fa tres exercicis i al qual, òbviament, ens hi hem oposat radicalment) i en què, malgrat tot, ERC ha reiterat l’oferta de fer un front comú de partits independentistes per defensar la República que està a punt de néixer… L’hora és greu i gloriosa.

  • 1-O, no tinc por!

    Ple del mes de setembre a l’Ajuntament d’Olot. Com sempre, molts aspectes interessants per decidir sobre la vida ciutadana, però la majoria absoluta del PDECAT-PSC passa el corró i els grups de l’oposició no tenim gaire res a dir. De totes maneres, avui era un Ple especial: el Ple que anuncia la llibertat del nostre poble. I, entre els diversos aspectes que hi vam tractar, destacava la moció del grup d’ERC (presentada conjuntament amb tots els altres grups llevat del PSC, al govern municipal) en defensa de l’actuació del nostre alcalde, l’alcalde d’Olot, en Mia Corominas, i pel rebuig a les actuacions policials que van portar a molts alts càrrecs del nostre govern als calabossos judicials.

  • Agost, dol i esperança

    L’últim dia de mes, fèiem el Ple d’agost de l’Ajuntament d’Olot. Normalment, aprofitant les vacances dels treballadors, la tradició era que el mes d’agost, si no era imprescindible, no es feia Ple. Últimament, però, l’escrupolositat del sistema gairebé obliga a fer-ho. En fi, segurament gràcies a això hem tingut un Ple bastant més breu de l’habitual i amb un ordre del dia bastant més curt. Tot i que algun tema va generar una certa polèmica, avui només vull referir-me a allò que ha marcat la societat catalana les últimes setmanes.

  • Viure amb una estrella

    Més lectures estiuenques... Bé, en aquest cas, potser massa dramàtiques per emprendre-les un estiu, però com que van de l’Holocaust, sempre va bé tenir-ho present. No és debades que des de la segona meitat del segle passat, molts escriptors han ficcionat sobre el tema: és important que no ens acabi passant per alt, que el temps no n’esborri el record. I no només per fer front als negacionistes, sinó per evidenciar com, al llarg de la història, nacionalismes, radicalismes, totalitarismes, i molts ismes d’aquest estil han acabat provocant tragèdies irreparables.

  • Cal un inventari d'habitatges

    Per ser un Ple de juliol, va ser prou atapeït i vam tornar a superar les tres hores i mitja. Hi havia diversos temes interessants com la compra o expropiació de diversos terrenys, però jo voldria destacar especialment un parell de qüestions i, especialment, la moció que vam presentar el grup municipal d’ERC. Finalment, es va poder adjudicar la concessió de la cafeteria de Sant Francesc. És un tema interessant perquè pot donar servei als olotins que hi pugen habitualment. Ho tenen difícil, però esperem que se’n surtin.

  • En Manel ja és regidor

    Dijous passat, Ple de l’Ajuntament d’Olot. Després de 10 anys, puc tornar a veure’l des de la perspectiva del públic. I no se m’ha fet estrany: segueixo pensant que la política l’hem de fer entre tots i que el període com a regidor sempre ha de ser transitori. Tot va bé, doncs. A més, dijous vaig tenir la satisfacció que un company com en Manel Mitjà, que sempre ha estat donant el suport que ha calgut, a les verdes i a les madures, finalment ha pres l’acta de regidor que mereixia per la seva trajectòria a ERC.

  • Darrer Ple. Comiat

    Us deixo el text que vaig llegir al final del Ple de maig, com a comiat. Gràcies per seguir-me!!!! Avui llegiré el que volia dir perquè no em vull allargar...  Ara fa 10 anys, prometia per primera vegada el càrrec de regidor d'aquest Ajuntament. Evidentment, només em movia la voluntat de servei a la societat i la convicció que la política l'hem de fer entre tots.  Per això mateix penso que ha arribat el moment de deixar pas a altres companys amb més il·lusió, amb més empenta.  D'aquest meu pas per l'Ajuntament em queden un munt d'experiències, de bones paraules i d'agraïment.

  • República

    Suposo que els olotins estareu rebent aquests dies “La República d’Olot”, el butlletí que hem elaborat els companys de la secció local. Com que s’ha volgut parlar de falsedats en els llibres de text catalans, m’ha vingut al cap l’editorial que hi vaig redactar. Que no ens enganyin, que ja ho han fet prou!:   Saludem LA REPÚBLICA d'Olot "El nom de República és bell i gloriós", que deia mestre Foix en un dels recordats articles de l'any 31. Què pot ser millor que treballar per la "res publica", pel benefici comú? No debades,  el "comú" sempre havia representat l'administració local en la tradició catalana (com perviu a Andorra), esborrada per la imposició municipal de la Nova Planta borbònica.

  • Abril, Ple ordinari

    Sí, per fi vam tenir un Ple ordinari pel que fa a l’extensió: fins i tot, com que no hi estem avesats,  se’ns va fer una mica curt! En primer lloc, vam acordar donar les ales a la cultura a l’olotí Joan Asín: l’avala tota una trajectòria, o sigui que és un reconeixement ben merescut. Felicitats de tot cor! Vam cancel·lar el registre de parelles de fet d’Olot, donat que la Conselleria ja n’ha obert un de centralitzat per a tot Catalunya i permetrà millorar-ne la utilitat. També vam aprovar diversos preus públics, entre els quals els de les escoles bressol, de música i d’expressió.

  • Ja és primavera al Ple d'Olot

    CiU ja no és CiU. Ara és PDECat/DC... Però tot segueix igual: pacte de ferro amb el PSC (PSOE segons Balmón) i cap mania a discrepar en el tema que sigui! ERC vam intentar insistir en els temes en què podem dir-hi la nostra: en la liquidació del pressupost, vam poder incidir en el fet que cal millorar significativament el finançament local i que el nostre ideal seria l’Escola Bressol gratuïta i universal, com les altres etapes educatives. Ara, per aconseguir-ho, només hi ha una possibilitat: fer el referèndum d’independència pel setembre i guanyar-lo.

  • No és millor al revés?

    Dijous passat vam fer el darrer Ple d’hivern. Per primera vegada aquest mandat va tenir una durada relativament lògica: dues hores i mitja. De fet, hi havia pocs temes interessant, però va acabar sent un Ple prou intens.   La Garrotxa crea un Servei d’Atenció LGTBI i ens adherim a la xarxa de municipis. Jo vaig defensar que un servei així és necessari, però que l’important és la feina de fons. Hem de fugir de societats monolítiques en què tothom té les mateixes creences, les mateixes idees.

  • Ple de gener: Marçal Casanovas i Guerri

    El Ple de gener va començar amb l’absència de la Clara Casanovas: l’endemà enterràvem el seu pare, el gran Marçal Casanovas. No cal que expliqui la importància que ha tingut la seva persona en la història democràtica i social del nostre país. Parlamentari en els primers anys de la transició, la seva presència no va passar indiferent: actitud i decisions fermes i coherents. Tampoc no va passar desapercebuda la seva actuació com a regidor olotí en dos períodes diferents: tothom qui hi va conviure en recorda les seves intervencions, sempre amb criteri i sempre motivades per les seves profundes conviccions, les d’una persona íntegra.

  • Ple final d'any

    Acabem el primer any complet del present mandat. Què podem destacar de l’any? Doncs personalment destaco el referèndum sobre el projecte del Firal. Encara que molts grups demanàvem analitzar què es proposava pel Firal, només ERC havíem manifestat explícitament que el procés havia de culminar amb una consulta a la ciutadania. CiU era molt reticent, però finalment va acceptar els nostres plantejaments i va acabar proposant la consulta que, finalment, ha acabat aprovant el projecte que caldrà aplicar en els propers mesos.

  • Montsita Casadellà

    Ple de novembre. El més llarg de la història? No, potser no, però molt llarg: 3 hores i 45 minuts. En fi, mentre valgui la pena... Evidentment, en altres àmbits ja n’hauran fet el resum i hauran destacat els aspectes que han cregut més rellevants. Jo només vull destacar l’aspecte que per mi va ser el més important (el tema de l’Escola d’Art ja el tractaré en una altra entrada): vam aprovar per unanimitat la proposta d’anomenar Montsita Casadellà la pista de patinatge.   I és que nosaltres ho vam tenir clar des del primer moment: sense la tasca de la Montsita, no existiria el pavelló de patinatge artístic.

  • Cada cop més lluny

    Pel que fa a ordenances Fiscals, insistim en el tema que l’any passat vam votar-hi en contra perquè implicaven un augment del 4% de l’IBI (encara que fos per equilibrar els ingressos derivats de la revisió del valor cadastral que va sol·licitar l’Ajuntament per adequar-lo a la baixa dels preus derivada de la crisi dels últims anys) i que aquest any ja ens està bé que es congelin els impostos, però que en el cas de l’IBI nosaltres hauríem preferit una rebaixa, com a mínim, de l’1% Encara que l’opció de l’equip de govern sigui augmentar els ingressos i, per tant, no van tenir en compte la nostra aportació, ens vam abstenir en l’aprovació de les ordenances.