El Ple de la República

Encara que aquest dijous hi ha hagut Ple a Olot, la imminència de la República em pot l'impuls

L’hora és greu I gloriosa… Em permetreu que tracti la política nacional, en comptes de comentar el Ple de l’Ajuntament d’Olot d’aquest 26 d’octubre en què s’ha aprovat un 5% d’increment de l’IBI (un 5% que, com ha dit la portaveu d’ERC, l’Anna Barnadas, s’ha de sumar a l’increment del 4% de fa tres exercicis i al qual, òbviament, ens hi hem oposat radicalment) i en què, malgrat tot, ERC ha reiterat l’oferta de fer un front comú de partits independentistes per defensar la República que està a punt de néixer…
L’hora és greu i gloriosa... No ens ho sembla, però estem en aquells dies que inevitablement passaran a la història. Els de les proclamacions republicanes, els de les defenses a ultrança. Reïxin o no ho facin, però passaran a la història. Ens en sortim o no, però estem en un atzucac que necessita un cop de força per superar-lo.
Quantes vegades el nostre poble ha estat víctima d’un vaitot. Des del “O rei, o res” de Jaume d’Urgell, fins al “Per Catalunya” de Companys o el “Ja soc aquí” de Tarradellas... N’hem viscut molts: els sis dies republicans d’en Pau Claris, que van acabar amb la desmembració de país; la defensa a ultrança de la Junta de Braços, que va culminar en el Decret de Nova Planta i l’abolició de la nostra independència política; les proclamacions republicanes de Macià i Companys...
Un dels últims moments gloriosos va ser la proclamació de l’Estat Català de la República Federal dels Fets d’Octubre: Companys i tot el govern a la presó, amb molts càrrecs imputats i, el més greu, unes desenes de morts. Però, tot just quinze mesos després, el president empresonat es passejava com el gran triomfador alliberat. Les forces de l’eix van imposar el cop militar i van acabar donant suport a una dictadura que va ser la nineta dels ulls del món occidental...
Avui ja no som en aquella època. Europa ens en deu una. El poble català està a punt de viure uns altres moments gloriosos. Preparem-nos, perquè proclamarem la REPÚBLICA! I, potser, aquesta vegada sí que serà gloriosa i reeixida. Depèn, sobretot, de nosaltres.