Dignitat. Carta oberta a l'Oriol

Dignitat. Carta oberta a l’Oriol
A l’Oriol Junqueras, vicepresident del govern legítim i candidat per ERC a les properes eleccions, injustament privat de llibertat en una presó castellana
Oriol,



Gairebé fa dos mesos que estàs injustament empresonat. El govern de Madrid, aprofitant la seva mà a la cúria judicial, ha decidit que, després d’ocupar il·legalment les nostres institucions, et volien mantenir tancat perquè no poguessis participar en la campanya electoral; escapçar l’independentisme i el partit, com ha dit la vicepresidenta del govern espanyol.
I ho volen així perquè, bàsicament, et tenen por; perquè, si deixessis la presó i poguessis parlar lliurement, no hi hauria cap força militar que pogués impedir el triomf de la veritat.
Demà s’acaba la campanya d’aquestes eleccions imposades, que sabem absolutament il·legítimes; però, com sempre has dit, som un poble profundament democràtic i, sempre que tenim l’oportunitat d’emplenar les urnes amb vots de llibertat, ho fem. Deu ser que ens ho han prohibit massa vegades al llarg de la nostra història perquè ara deixem passar-les sense participar-hi.
No dubtis, Oriol, que després d’haver defensat les urnes l’1 d’octubre, d’haver rebut la violència policial, de tenir bona part del govern empresonat (i també els nostres representants socials, d’Òmnium i ANC, cosa que no havia passat mai, ni durant la dictadura franquista!) i la resta a l’exili, seguirem lluitant, tossudament alçats, defensant els nostres drets.
Com bé saps, sempre mirem endavant. Ni de bon tros pretenem recular fins al segle XIII per seguir el que escriu Bernat Desclot a la crònica: “Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.” Només pretenem que se’ns escolti, que s’accepti el parer majoritari de la nostra gent i que puguem alçar els símbols amb què ens identifiquem a la mateixa alçada que els de qualsevol altre.
Estic convençut que, malgrat les moltes distorsions que ens ofereixen les enquestes tergiversadores, el poble de Catalunya no permetrà que continuï la situació actual i que dijous votarà en conseqüència. Com quan Francesc Macià, retornat de l’exili, va triomfar en les eleccions del 31, o quan Lluís Companys, encara empresonat, va triomfar en les del 36.
Ara, el 21 de desembre del 2017, el poble tornarà a guanyar per sobre de l’imperi de la llei i els cops de porra de la policia. Les opcions republicanes serem majoria i podrem continuar consolidant el rumb que la majoria d’aquest país volem.
Oriol, des d’Estremera no et deu arribar el rebuig general a la vostra situació d’empresonament injust i fins a quin punt es multipliquen les mostres de dolor i de solidaritat. Quan en sortiu, podreu veure que els catalans hem seguit aquests dies tant com hem pogut el que diuen aquells versos de Joan Salvat-Papasseit:
Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven.
Junteu-vos,
traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.
Perquè faci camí.
 
Plegats, seguirem avançant, com deia el president Companys: tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
Catalanes, catalans: ara torna a ser l’hora gloriosa en què ens ho juguem tot. Per tots aquells que s’han jugat la pell per tots nosaltres, votem en massa el 21 de desembre i fem-nos dignes de la República que construirem entre tots.
Oriol, guanyarem!
Olot, 18 de desembre de 2017