Ple de març: Malagrida i Solpersteine

Comença la primavera, potser la #primaveracatalana, potser aconseguirem la llibertat. El Ple de l’Ajuntament d’Olot, però, segueix avançant amb temes de poc relleu. L’equip de govern de CiU (ara pdecat-dc) lamenta haver expulsat el PSC i quedar-se en minoria, almenys això sembla per algunes sortides de to de l’alcalde: encara no han après a governar en minoria, encara no han entès que els temes que porten al Ple s’han de pactar prèviament amb altres grups del consistori. Suposo que ho acabaran entenent.
Aquí només volia parlar de la moció d’ERC, però va aparèixer un tema sobrevingut i sorprenent. Amb l’aparició d’un grup de famílies que lamentaven la suposada supressió d’una línia de l’Escola Malagrida, l’alcalde va fer una cosa que jo no havia viscut mai en un Ple i crec que és un mal precedent: va aturar el Ple, va donar la paraula a representants de les famílies i va encetar un debat que no tocava. Està molt bé que tothom tingui veu al Ple municipal, de fet el Reglament ja ho permet si se segueixen els procediments regulats, però acceptar la interrupció d’un Ple és un precedent que si ho fan altres col·lectius no ens acabarà agradant gens. Està molt bé que la ciutadania entengui la importància del que es decideix en un Ple, però també estaria bé que se seguissin els canals corresponents: sol·licitar reunions amb alcaldia o amb els grups municipals i sol·licitar incloure en l’ordre del dia del Ple la intervenció del col·lectiu. Òbviament, el meu comentari només fa referència a aquesta interrupció irregular que pot resultar un mal precedent. Pel que fa a la reivindicació de les famílies sobre l’Escola Malagrida i l’educació pública, no cal que hi insisteixi gaire. Sempre que ha passat alguna cosa amb les escoles públiques d’Olot, el grup municipal d’ERC i jo mateix ens hi hem manifestat a favor i hem ajudat en tot el possible. És clar que cal analitzar el tema amb rigor i amb totes les dades, però és important tenir present que amb l’escola pública ens estem jugant la cohesió social d’aquest país. Defensem l’escola pública tant com puguem.
Tornem al Ple. Com deia, volia parlar de la moció d’ERC “per homenatjar els olotins deportats als camps nazis”. No és cap novetat, perquè ja fa anys que s’està endegant aquest projecte, però a les nostres comarques de moment només s’hi ha sumat la ciutat de Girona. Es tracta de marcar els llocs on van viure els deportats amb unes llambordes “que fan ensopegar”, el projecte “stolpersteine”. Amb el temps, per molt doloroses que fossin les circumstàncies, tot s’acaba oblidant; de fet, a casa nostra l’oblit va ser una imposició i una necessitat de supervivència. Ens sembla que els camps d’extermini ens toquen de molt lluny, no tenen res a veure amb nosaltres, encara que òbviament reprovem i lamentem aquell genocidi dramàtic. Però sí: els catalans que els nazis detenien en territori francès, que no eren reconeguts pel règim franquista i no en volien saber res (llevat del president Companys), eren deportats als camps d’extermini. Entre aquests hi ha un grapat d’olotins. No els podem oblidar, són les nostres gotes de sang que acreixen el gran genocidi, és bo que els olotins ho tinguem present i, amb el seu record, el record de totes les víctimes. Les nostres llambordes seran una baula més que unirà els centenars de milers que es van escampant per tota Europa. La memòria ens farà lliures.