Què passa amb la FES

El tema del Ple de juliol d'Olot

Els plens de juny i de juliol no van ser res de l’altre món. El país segueix en unes circumstàncies que fan difícil destacar elements que vagin més enllà de la política general. El cas és que en aquests plens s’ha produït el relleu de la Mireia per en Lluís Riera en el grup municipal de la CUP. Potser de vegades no acabem de coincidir-hi en tot, però tant la Mireia com en Lluís són persones que s’estimen la ciutat i que treballen intensament per millorar-la. Que tinguin molta sort tots dos en el que es proposin.
 
Per la resta dels punts dels plens, m’ha interessat especialment l’evolució del tema de la FES. Des del 2011 (i ja hi tinc una entrada en aquest mateix blog referint-m’hi), l’actual equip de govern de PDeCat-DC (i abans de CiU) no s’ha sentit còmode amb el paper de la Fundació d’Estudis Superiors. Sembla que ara tocava dissoldre-la (de fet, ja n’ha plegat el director, Jordi Calabuig, a qui devem una feina ingent per a la ciutat al llarg de gairebé dues dècades i que han deixat marxar sense més, sense cap reconeixement...), sembla que així ho va decidir el Consell d’Administració dirigit per l’equip de govern, però sembla que no és tan fàcil i que n’han de reorientar el funcionament.
 
Com que aquest estiu hi vaig poder fer un curs d’història i en aquell moment semblava que la dissolució ja era irreversible, vaig fer aquest text amb una sèrie de qüestions sobre la importància de l’existència de la FES:
 
 
Les claus del Segle XX
Les tensions i conflictes del període 1898 a 1936
Curs d’estiu – 5 i 6 de juliol a Olot (PEHOC-FES)
 
M’imagino que, quan comences una planificació d’activitats per a tot un curs acadèmic, deu semblar una bogeria plantejar unes jornades de difusió i de treball sobre història moderna i contemporània. A qui li interessa la història en aquest racó de món? És més: com és que en ple segle XXI, tan mercantilista i anorreador, tenen sentit entitats com la FES o el PEHOC?
Doncs, gràcies a la feina abnegada i desinteressada de tots aquests organitzadors, és innegable que la formació cultural que vam tenir els divuit olotins que vam assistir a les vuit xerrades de les jornades ha de tenir un interès especial per al conjunt de la nostra societat. La formació, la preparació, mai no està de més.
Bé, potser algú amb molts interessos d’altra mena pot pensar que escoltar Salomó Marquès parlant de la renovació escolar d’aquest període o Steven Forti sobre l’evolució de la política europea en la primera part del segle XX no té cap interès per a la societat actual. Ni tampoc les reflexions d’Antoni Dalmau sobre les conseqüències dramàtiques de les diferències socials o els fils analítics de Jordi Casassas sobre l’evolució del món contemporani (aquí sí que no puc entendre de cap manera que algú pensi que escoltar Casassas és irrellevant...).
Però és que això no és flor d’un dia: ja és el cinquè curs que el PEHOC i la FES presenten unes jornades d’anàlisi de la nostra història moderna i contemporània i, per tant, són molts els olotins que han pogut gaudir d’una formació que d’altra manera no haurien pogut tenir. És cert que les possibilitats del món actual permeten formar-te de molt diverses maneres, però tenir l’opció de participar en unes xerrades presencials amb els millors investigadors del nostre país no és una activitat gens menyspreable.
I això només era el primer dia, perquè continuàvem amb Josep M. Roig, en què es veia molt més evident encara la relació d’elements històrics anteriors amb els actuals, o l’anàlisi d’un tema més concret com el sindicalisme gironí per part de Pere Bosch o el paper de la dona en aquest període amb Adriana Bàrcia, i per acabar amb les sempre interessants reflexions sobre el país d’un correcamins com Quim Nadal.
No sé quants socis té el PEHOC (em sembla que més de dos-cents, incloent-hi tots o gairebé tots els municipis de la comarca). Sí que sé que té una activitat impressionant al llarg de tot l’any: premis a treballs de recerca, cicles de xerrades, visites dominicals... I que són molts els olotins i garrotxins que en gaudeixen. Com deia abans: tenir una societat formada, preparada per analitzar el món contemporani a través del coneixement del passat i de l’entorn, no es pot menysprear així com així. Ben al contrari, les propostes del PEHOC (una entitat que camina amb pas ferm cap al seu centenari...) haurien de ser acollides amb els braços oberts per qui gestiona l’organització de la nostra societat.
Però no em preocupa especialment el destí del PEHOC, perquè és una entitat privada que ha superat etapes encara molt més fosques i no depèn d’interessos externs. Amb una Junta més que preparada i més que motivada com tenim, no hem pas de patir... La meva reflexió i el meu neguit ve sobretot per la tendència que intueixo pel que fa a la FES.
La FES és una fundació creada el 1999 amb la intenció d’acostar els estudis universitaris a la nostra comarca. Inicialment, responia a l’intent de portar una facultat universitària (de Belles Arts o del que fos) a la nostra ciutat. De seguida, però, ja es va veure que aquest objectiu era quimèric, però que la presència de la FES ens podria servir per acostar cursos i programes de nivell universitari a Olot. Amb el temps, la feina de la FES s’ha anat diversificant i, sobretot, li ha fet guanyar un prestigi acadèmic no només entre els olotins sinó molt més enllà. Són moltes les activitats formatives de la FES que gaudeixen d’un gran seguiment per part de l’alumnat però també d’una gran solvència, que han portat a Olot alumnes i professors d’arreu.
Potser soc massa apocalíptic i la nova orientació estructural de la FES no comportarà gaires canvis... Doncs si la FES funciona perquè compleix amb escreix el seu objectiu, amb uns costos perfectament suportables per a les arques municipals, per què complicar-se la vida dissolent l’entitat i fent passar la seva activitat a dependre de DINAMIG (l’institut de promoció econòmica comarcal)?
La formació global de la ciutadania ha de dependre de la promoció econòmica? Els cursos i programes de formació superior només han de tenir una significació econòmica? Quin mal fa tenir una entitat independent com la FES per organitzar activitats acadèmiques de nivell universitari?
I m’he deixat de comentar l’espai. L’entorn de can Monsà és un entorn magnífic per tenir totes aquestes activitats (a més d’acollir la UNED, el CNL, Kreas, etc.). Que la FES hi tingui la seu té el sentit també d’organització de l’espai (i, sobretot, de fer necessària la seva definitiva ampliació). Com quedarà can Monsà amb la desaparició de la FES? Seguirà acollint cursos de formació especialitzada en diversos camps?
Les respostes són molt inquietants. Potser jo ho veig molt negre i em diran que l’estructura canvia però que DINAMIG seguirà tenint la mateix activitat que tenia la FES... Permeteu-me, però, manifestar el meu escepticisme.
Potser com que l’any vinent és any electoral no hi observem gaires canvis, però temps al temps... Veurem si torna a acollir gaires cursos d’història...